Asseguda al teu sofà,veig la vida passar;
a mans d’un amant
que turment em causà.
Maleït cabró,
et sents fort quan sóc a terra?
Superioritat en veure’m patir.
Llàgrimes, dolor,
patiment que al cor s’aferra,
desitjos de morir...
Un, dos, tres...
Un cop rere l’altre.
Dius que no pots més,
que t’he decepcionat;
i tu saps què m’has fet?
La vida m’has destrossat.
No sé on anar, a qui acudir,
només sé que rere cada pas,
em tocarà fugir.
Marxaré ben lluny
on tu no em puguis trobar.
No penso deixar-me morir.
I ara plores,
entre llàgrimes dius que m’estimes,
però, on són ara els petons?
Ara són només cops,
i ja en tinc prou.
Dic adéu per marxar i ja no tornar.
No estic sola, saps?
Algú fora m’està esperant,
algú per estimar,
algú que m’ajudarà!
"El nombre de dones mortes aquest any ja ha superat el de l'any passat"
Escolta... que et diré el que no vols sentir.
Us vull parlar d’un fet, un fet present en la nostra societat, quelcom que no deixa indiferent.
No és un simple joc de nens, no és una notícia més al Telenotícies, no és un altre delicte com tants d’altres... Això va més enllà. És la por a la convivència amb la parella. És la soledat que sents. És el sentiment d’inferioritat. És el dolor de rebre un cop d’aquell qui estimes. És el turment de que ningú vulgui veure què passa. És el fet de sentir-se una merda gràcies a les paraules d’aquell que se suposa que t’estima.
No hem de relacionar violència només amb mal físic, també existeix el mal psicològic. Els cops poden marxar; les ferides al cor no s’esborren amb tanta facilitat.
Ens trobem, per desgràcia, en un món on la passivitat és un factor massa important i això ha de canviar. No podem permetre que actes com aquests siguin cada cop més freqüents en les nostres vides.
Una dona és una persona,
...no un objecte contra el qual podem descarregar la ràbia.
...no un cos sense drets ni llibertat.
Cada persona ha de lluitar per a que aquest fet marxi de les nostres vides, per a que això mai més sigui un titular als diaris. Si ens unim tots, la lluita serà més forta. Primer però la lluita comença en un mateix.
I així un grup de teatre de Sant Andreu, un grup d’amics, s’ha unit contra aquest fet, participant en un acte a Girona avui dia 25 de novembre. Un espectacle ple de sentiment, ple d’unió, ple d’esperança que tot això acabarà. Ells diuen no a la violència de gènere... què hi dius tu?
25 de novembre: Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra la Dona
8 de març: Dia internacional de la Dona.
Us vull parlar d’un fet, un fet present en la nostra societat, quelcom que no deixa indiferent.
No és un simple joc de nens, no és una notícia més al Telenotícies, no és un altre delicte com tants d’altres... Això va més enllà. És la por a la convivència amb la parella. És la soledat que sents. És el sentiment d’inferioritat. És el dolor de rebre un cop d’aquell qui estimes. És el turment de que ningú vulgui veure què passa. És el fet de sentir-se una merda gràcies a les paraules d’aquell que se suposa que t’estima.
No hem de relacionar violència només amb mal físic, també existeix el mal psicològic. Els cops poden marxar; les ferides al cor no s’esborren amb tanta facilitat.
Ens trobem, per desgràcia, en un món on la passivitat és un factor massa important i això ha de canviar. No podem permetre que actes com aquests siguin cada cop més freqüents en les nostres vides.
Una dona és una persona,
...no un objecte contra el qual podem descarregar la ràbia.
...no un cos sense drets ni llibertat.
Cada persona ha de lluitar per a que aquest fet marxi de les nostres vides, per a que això mai més sigui un titular als diaris. Si ens unim tots, la lluita serà més forta. Primer però la lluita comença en un mateix.
I així un grup de teatre de Sant Andreu, un grup d’amics, s’ha unit contra aquest fet, participant en un acte a Girona avui dia 25 de novembre. Un espectacle ple de sentiment, ple d’unió, ple d’esperança que tot això acabarà. Ells diuen no a la violència de gènere... què hi dius tu?
25 de novembre: Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra la Dona
8 de març: Dia internacional de la Dona.
11 comentaris:
wenasss!!!!
estic dacord amb tu nosaltres no som una pilota k la podem xutar cuan vulguem no..
ya nia prou de k ens deixin com a una merda.. i sobrettot pegarnus aixo si k no u permetu de cap manera...
un cop tan fotut el primer cop ya poden tornar a fotret un altre.. i aixo no potser.. em de ser fortes i x molt k ens estimen akella persona em de veure k ens esta fen mal treurens la venda k tenim en els nostres ulls i veure la realitat, xro si potser millor k no arribis ni al primer cop.. MAI
*No ala Violencia de Genere*
apa ya me anire passant ;)
de la teva Pebbels
wenas Gineta!!! xDD
Bueno pos solo decir que a pesar de las bromas que te ago pues que sepas que estoi de akuerdo kon tu manera de ver este tema... i que solo te ago bromas machistas pa chincharte jajjaja.
en fin nada mas que mu bonito el texto, pero lo podrias aver escrito n español koño XDDD
_Quin!!
Una altra amb blog!!
així m'agrada xooorxxx!!!
Alia ;)
Jo també dic NO.
Que conste que yo solo te hago bromas eee, no va con ninguna intención ni nada parecido solo cabrearte :D.
No me parece bien que maten a las mujeres ( con el placer que dan xDDDD ), pero hay hombres así....
Olaaa !
Al fnal me dcidit a scriuret.. xdd
Com te dit fa res xl msn, ja sas k stik dakord am l tema aket d la violencia xo la vritat sk m fa molta mes pena lome k mata k no pas la dona morta.. axo d ke no pugin akonsegi el k vulgin i lunika srtida k trobin s matanles x sentirse superior s mol trist.. xo ueno s 1a kosa n la k tmpk hi podem fe gaire.. simplement spero d ke algun dia sakabi
Ptons uapaaaa !
Vale, aixo es el blog i u altre el flog XD
Tia tens tota la rao amb el teu poema, ni les dones ni ningu es mereixen morir a mants d'uns cabrons que diuen estimarles.
No m'enrollu molt perq estic amb la filo fins als collons, pero t'estimo un munt, ok?!=)
muaaa my princes(K)
Ninetta
L'anonim soc io...lanna una puta torpe que no sap pujar comens XD
al 100%
diguem NO a la violencia de gènere...
cada dia mes morts, cada dia som mes fortes
que yo sapigui el neanderthal esta pasat de moda, i encara hi ha gent que sembla daquella epoca qui tinguiganes de pegar que es compri un sac de boxejar
i dius que nomes estas començant el teu blog? doncs sort! no mho vull imaginar quan tu el consideris que esta complet...xddd
vaig amb pressa i nomes mhe pogut llegir trossets dels teus escrits pero et prometo que un altre dia em passo i mels llegeixo be
1 peto!
Publica un comentari a l'entrada