Després d'una moguda ska, de cops de colze i trepitjades comencen a sonar notes dissimulades entre el rebombori de crits de la gent. Poc a poc els tons van pujant, les llums deixen entreveure unesw figures poc conegudes per mi en aquell moment, i una veu per darrere: El circ! Vaig obrir els ulls de bat a bat, observant allò que se'm plantava davant, escoltant cada nota com si mai n'haguès escoltat cap, sentint el tum tum dins el cos, fusionant-me amb la lletra de la música, vivint cada segon amb crits al so de les cançons...
S'obre el teló del circ de la gran mentida...
Era genial sentir com al meu voltant tothom entonava les mateixes cançons, com tothom sentia quelcom de semblant, com la gent alçava els seus braços sota les paraules que anaven sorgint, com desplegaven banderes des de pilars tan alts com podien, com onejava en l'ambient la senyera que duu un estel.
Amb cada cançó l'emoció incrementava, amb cada nota nova, amb cada moviment d'ells... Una rere l'altre, recordant presos, recordant a qui no hem d'oblidar. Marxaven i tornaven... però sempre la segona pujava més que la primera... fins arribar al final i fer aparèixer unes barricades, potser, sense voler-ho.
Una experiència que, evidentment, s'ha de repetir. Senzillament va ser genial. Veure estelades penjades d'un pilar al so de cançons com el circ, mentides, o d'altres més... no té preu :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ja ho deia jo, que havien de començar amb el Circ! :D
Va molar un punyaaaauuuu!!
GEORGE DE LA JUNGLA!
Posa't bona que trobo a faltar els teus pelestins sexis a la classe. I no et deixis enganyar per la meva aparença de nena bona, et violaré d'un moment a un altre! :3
xooorx fa segles q no escrius!!
Publica un comentari a l'entrada