Un bon dia em llevo i penso: fa temps que no tasto el gust d'un bon llibre acabat de treure de l'armari. De manera que faig un salt i surto del llit, deixant els llençols rebregats als peus del llit, i em dirigeixo cap als prestatges en busca d'un bon llibre, amagat entre les rampoines qui hi tinc al damunt. Passo la mà entre les prestatgeries, ressegueixo amb la mirada els títols de llibres ja deborats, recordo velles cites que un dia em van fer volar lluny de la meva habitació i em van fer sentir grans emocions.
De cop paro la mà sobre un llibre de tapes negres, un llibre que acaba d'arribar, un llibre inexplorat. L'agafo i en fullejo les pàgines, sentint l'olor d'un llibre sense estrenar, pensant en quines meravelles em pot portar. És un llibre que encara no ha estat tastat per ningú de la casa, són paraules que no han passejat pel meu cap fent-me sentir grans emocions... Així doncs, retorno al meu llit, m'estiro sobre els lleçols rebregrats, acosto la llum al llibre i començo a cruspir-me les pàgines d'aquest llibre que tinc entre les mans.
Passen les hores. Passa el temps i ja fa estona que jo no sóc a la meva habitació. Traslladada a un món diferent del meu gràcies a la magia de les paraules que han estat impreses en quatre pàgines. Ric, ploro, pateixo, m'enamoro... Tot amb aquestes pàgines plagades de lletres ordenades, plagades de paraules que descriuen tot un món diferent. no puc aturar la lectura, segueixo endavant, no paro ni un segon, gairebé ni respiro per por de perdre el temps. Vull arribar al final, saber què passa amb aquest personatges que jahe fet meus. El final és com la promesa que el llibre em fa: Ja veuràs Gina, ja veuràs com els teus personatges tindran un gran final. No paris de llegir, no paris.
Finalment, deso el llibre de nou al lloc que ha quedat buit al meu prestatge i sec a la cadira, tot pensant en com aquestes simples paraules que algun dia se li van acudir a algú i les va posar de forma ordenada seguint una història, m'han donat uns instants tant intensos com si de la vida real es tractés.
Paraules. Paraules. Paraules.
He odiat i estimat les paraules, espero haver-ne fet un bon ús. La lladre de llibres.
Les paraules ho són tot i no són res. Sense elles no viuríem, però amb elles ens consta conviure-hi. Les necessitem per expressar-nos i, sovint, són insuficients. Hem creat les paraules... però en fem un mal ús i les destruim.
Paraules. Paraules. Paraules.
1 comentari:
En algun moment, després d'haver-hi treballat a fons, he tingut la sensació que em sortirien els llibres per les orelles. He pogut constatar que no ha estat així, que per molts treballs que en faci, les pàgines continuen sent la meva passió.
A part d'això, ningú no té perquè fer un mal ús de les paraules. Si se'n fa un ús adequat continuen tenint el mateix significat de sempre. D'aquesta manera no perden mai la seva meravellosa essència.
Publica un comentari a l'entrada